Creix la demanda d'inseminació artificial entre les dones solteres

Cada vegada són més les dones que decideixen ser mares en solitari i recorren a la inseminació artificial amb semen de donants per aconseguir-ho. De fet, juntament amb les dones amb parella del mateix sexe, són les principals receptores d’aquesta tècnica de reproducció assistida. «De les 200 inseminacions artificials que vam fer l’any passat, 140 van ser de parelles de dones o dones soles i 60 de parella heterosexual», destaca Ana Ruiz, metgessa del Laboratori de Reproducció Humana Assistida de l’Hospital Matern de Màlaga.

L’especialista assegura que en les últimes dues dècades les inseminacions amb banc de semen s’han duplicat i han passat de ser testimonials a una tendència creixent. «Quan jo vaig començar en la unitat de reproducció assistida l’any 2000, l’Hospital ni tan sols tenia contractat el banc de donants perquè no es feien inseminacions amb semen de donants. Ara en fem moltíssimes, sobretot en dones solteres i homosexuals», explica l’especialista.

En el cas de les parelles heterosexuals, la facultativa puntualitza que no solen recórrer a aquesta tècnica, sinó que aposten més per la fecundació in vitro, ja que amb ella tenen més probabilitat d’èxit. «Si no et quedes embarassada de manera natural, amb la inseminació és més difícil perquè la taxa és baixa», afegeix.

Un altre aspecte que destaca la doctora Ruiz és que la inseminació artificial és un servei que cobreix la sanitat pública. «Moltes persones pensen que per ser dona sola o per ser una parella de dues dones no ho cobreix la Seguretat Social. Però està la cartera de serveis. Si tens menys de 40 anys i compleixes els criteris, està clar que tens dret als teus cicles corresponents d’inseminació amb semen de donants», insisteix l’especialista.

Prohibit seleccionar el donant

Pel que fa al procediment de donació, la doctora Ruiz aclareix que a Espanya la llei prohibeix que una dona pugui seleccionar el donant. «No pots dir que vols un home que sigui ros, amb els ulls blaus i que faci dos metres», assenyala l’especialista, que explica que el centre que realitzarà la tècnica és qui sol·licita el donant, basant-se en el fenotip de la pacient, és a dir, color d’ulls, color de cabell, altura, pes o grup sanguini. «Aleshores, el banc busca un semen compatible amb tu. Jo no sabré res d’aquest donant i tu tampoc. Només veuràs el seu grup sanguini, les seves característiques, les proves que se li han fet a aquest donant i un registre de petició, perquè, si en un futur passés alguna cosa, poder rastrejar aquesta mostra», recalca la doctora.

Així mateix, apunta que el banc de semen pot fer servir la mateixa mostra d’un donant fins que tingui sis fills nascuts vius. «Això es controla mitjançant un registre de donants que té el Ministeri de Sanitat. De manera que, totes les pacients que faig amb ovòcits o semen de donant les he de registrar en aquest sistema informàtic de reproducció humana, que es diu SIRHA», explica l’especialista.