«La solució a la sequera és consumir menys; no hi ha cap altre remei»

La Maria José Polo, catedràtica d’Enginyera Hidràulica i vicerectora de Política Científica de la Universitat de Còrdova, encara recorda la situació que va viure Andalusia per la gran sequera de la dècada dels 90 i ara treballa perquè això no es repeteixi.

Per què els problemes es concentren a la Mediterrània i Andalusia?

És l’escassetat la que condiciona la quantitat que es pot gastar. Les diferències entre zones sorgeixen perquè el nombre d’embassaments varia i també el repartiment de la demanda. La situació és semblant, però hi ha diferències entre Catalunya i Andalusia. I, dins d’Andalusia, entre unes conques i unes altres.

A Catalunya ja hi ha restriccions al consum humà. Arribaran a Andalusia?

Podrien arribar-hi. Les darreres pluges intenses han pal·liat la situació i el perill de talls s’ha allunyat una mica. A Andalusia, després de la gran sequera dels 90 es van construir embassaments i es van posar a punt altres mesures. La situació va ser molt greu, però a Catalunya no ho va ser tant. Ara estan vivint un moment històric. Els talls a les llars alarmen, no disposar d’aigua a casa a certes hores és una cosa que marca. El consum mitjà sol estar per sota dels límits que s’han dictat, però aquestes restriccions tenen un impacte als hàbits. Es crea una sensació d’alarma justificada.

Les infraestructures hidràuliques milloren, però els problemes van un pas endavant.

Hi ha dues causes principals. La primera és que, fins que no tenim una emergència, no plantegem com a prioritàries certes accions. En aquesta situació sorgeixen sempre les mateixes informacions: cal millorar les pèrdues, falten determinades obres, hi ha poblacions mal proveïdes… D’altra banda, les mesures que es prenen solen generar, de manera indirecta, més expectatives de consum. Per exemple, si es construeix un embassament sorgeixen altres demandes de reg o un ús més gran de l’aigua. L’efectivitat perd valor i disminueix l’efecte protector. I, quan arriba la sequera, es deixa de proveir un nombre més gran d’usuaris. Segons la nostra normativa, la primera prioritat és l’ús humà. Però, abans d’arribar-hi, hi ha un impacte econòmic.

Aleshores, és la solució construir més embassaments?

Podem fer molts embassaments, però l’entrada d’aigua és la pluja. A la regió mediterrània les conques ja estan força espremudes. Els rius van amb poc cabal i la seva qualitat, en alguns punts, és deficitària. És necessari construir-ne algun en una zona concreta? Segurament sí. Però, és la solució per a la sequera? No. Estem en un punt on la solució és consumir menys, no quedarà cap altre remei.