La Champions: Una experiència poc coneguda entre els jugadors del Girona

Sentir l’himne de la Champions League dissabte al vespre passat al final del partit contra el Barça va fer posar la pell de gallina a més d’un seguidor del Girona. A d’altres se’ls van negar els ulls i més d’una llàgrima es va escapar. Abraçades, rialles i emoció, molta emoció és el que hi va haver a la graderia un cop confirmada la fita més gran que ha assolit mai el club. A partir d’aquí, toca arremangar-se i començar a treballar perquè tot serà nou per al Girona la temporada vinent a la màxima competició continental. D’entrada, encara no se sap si podrà jugar els partits a Montilivi o haurà d’emigrar a Barcelona per ajustar-se a les exigències estrictes de la UEFA. Deixant de banda el problema de l’estadi, des de la direcció esportiva fa temps que es treballa en la configuració de la plantilla del curs entrant. Quique Cárcel té una cosa ben clara i no s’equivocarà ni es deixarà confondre pels bons moments de grandesa que vénen. «La prioritat serà la salvació i consolidar-nos a Primera», ha repetit insistentment el màxim responsable esportiu. És per això que Cárcel té al cap fer una plantilla molt més llarga que la d’enguany per encarar amb garanties les tres, o quatre, competicions que haurà d’encarar l’equip. En aquest sentit, la Champions és la competició més llaminera per tothom i de la qual el Girona n’és verge, com bona part de l’actual plantilla. No pas tota, perquè hi ha més de mitja dotzena de jugadors blanc-i-vermells que han tastat, alguns força, la màxima competició continental. Concretament set, que sumen un total de 127 partits de Champions entre tots, amb Daley Blind, com a màxim exponent (73 partits). Els altres futbolistes del Girona amb experiència a la competició són Tsygankov (Dinamo de Kiev), Gazzaniga (Tottenham), Miguel Gutiérrez (Madrid), Èric Garcia (City i Barça), Pablo Torre (Barça) i Dovbyk (Dnipro).

Disputar partits de Lliga de Campions ha estat quelcom habitual, fins i tot rutinari, per al defensa neerlandès. Tant és així, que venia de disputar-la set anys consecutius amb l’Ajax i el Manchester United i, en la seva carrera, hi ha competit durant deu temporades disputant 73 partits i arribant a unes semifinals (18-19) com a fita més alta. Rere Blind, l’altre gironí més experimentat és Viktor Tsygankov, que en suma trenta amb el Dinamo de Kiev. De fet, enguany ha estat tot just el primer dels últims set cursos que no l’ha disputada. Qui també té força experiència és Èric Garcia. El de Martorell, de només 22 anys, acumula tretze participacions entre el City i el Barça. Tanmateix, Garcia està cedit pel club blaugrana i, en principi, si el Girona no el compra, hauria de tornar. 

Els altres jugadors que ja han tastat la competició són Gazzaniga, amb cinc participacions amb el Tottenham entre el 2018 i el 2020, Pablo Torre, amb tres partits el curs passat amb el Barça, Artem Dovbyk en dos partits aquest estiu en la prèvia amb Dnipro, i Miguel Gutiérrez, que en va jugar un amb el Madrid contra el Sheriff abans de fitxar pel Girona. 

Una altra figura important de l’organigrama del club gironí també sap què és jugar la Champions. És el president, Delfí Geli, que va disputar vuit partits la temporada 1996-97 amb l’Atlètic de Madrid després d’haver guanyat la Lliga i la Copa l’any anterior. Geli va arribar fins als quarts de final on l’Ajax va eliminar els matalassers.