«Sento una tristesa enorme per veure el Figueres tan avall; fa mal»

Van ser dues temporades, però suficients com per establir un vincle de per vida. Juanan Mentxaka (Deusto, 1963) recorda amb nostàlgia els cursos a la UE Figueres. L’Espanyol va cedir-lo per primer cop l’exercici 1986/87, coincidint amb el debut dels altempordanesos a Segona Divisió, malgrat que l’exfutbolista basc tenia ofertes del Mallorca i el Logronyès per continuar a Primera Divisió. Aleshores, no era habitual que els jugadors tinguessin representants. «Jo parlava per mi mateix, un error. Era complicat jugar a futbol i al mateix temps entendre’m amb el directiu que m’estava negociant el contracte. Surrealista, però jo ho feia. No sé... Hauria d’haver trucat a un amic encara que fos... Crec que m’hauria anat millor si hagués tingut algú al meu costat», explica.

Tot i així, Mentxaka va accedir a jugar a Vilatenim. L’estadi es va inaugurar aquell any amb motiu de l’ascens. «Figueres estava a prop de Barcelona i Mané em volia. Sempre que un entrenador et vol, és per alguna cosa. No és per omplir. Marxar cedit al Figueres va ser un repte perquè l’Espanyol no comptava amb mi i el meu orgull estava ferit», diu. Era reticent d’anar al conjunt figuerenc al principi, però va acabar sent una molt bona època repetint, fins i tot, cessió la temporada següent (1987/88). «Les tardes de futbol a Vilatenim eren molt maques. El Figueres era un equip a l’alça, que anava creixent de mica en mica. Amb Mané, vam arribar a situar-nos segons en la primera volta de la lliga. La gent estava il·lusionada. A part que pràcticament tots érem nous a l’equip i de seguida vam fer pinya», comenta.

L’exmigcampista, que reconeix que «a Figueres tenien problemes per pronunciar el meu nom», va fer gran amistat amb Albert Valentín, Jordi Russet i Albert Forcadell, a qui ja coneixia de l’Espanyol. L’exdefensa olotí i l’exdavanter d’Ulldecona van fer de celestina per creuar el seu camí amb el de la seva dona, la Rosa. «És una llarga història. L’Albert Forcadell em va convidar a passar un cap de setmana a Platja d’Aro, quan els dos jugàvem a l’Espanyol, amb la seva xicota i unes amigues. Allà vaig conèixer a la Rosa. Em va agradar de seguida, però quan vaig atrevir-me a parlar-li ella estava per altres coses (riu). Després, ja al Figueres, anava sovint a Olot a casa de’n Jordi Russet i ell la coneixia perquè ella és de Sant Joan les Fonts. Un dia li vaig preguntar per la noia del banyador de flors de colors... La vaig trobar, vam parlar i fins avui», es ruboritza.

A partir d’aquell moment, la seva relació amb les comarques gironines va canviar per sempre. «Em vaig casar amb una garrotxina! En el seu dia la meva idea era quedar-me a viure a Figueres, però després de la cessió vaig tornar a l’Espanyol i d’allà vaig fitxar per la Reial Societat. Un no decideix el seu futur», raona. En l’actualitat, Mentxaka viu a Sant Sebastià i compagina la feina en el departament laboral d’una assessoria amb la corredoria d’assegurances. «La retirada va ser un moment dur perquè passes de comptar per la gent i ser algú, ha deixar d’estar en el focus. Sort que vaig estudiar Dret. Tot i així, em va costar trobar feina al principi», apunta.

Quan té vacances, el basc puja a visitar la família de la seva dona. Va a Olot, a Empuriabrava, on estiuegen els sogres, i també a Llançà, on va comprar-hi un apartament en l’etapa al Figueres. «Un company, en Paco Martínez, va fer uns apartaments a Llançà i els vam anar a veure uns quants de l’equip. Em va agradar tant, que me’l vaig comprar. Coneixia el poble d’haver-hi anat de festa, hi havia molt bon ambient. Llançà és un poble mariner, petit i està lluny del bullici. Hem tingut l’ocasió de vendre’l uns quants cops, però ens agrada massa. La zona és preciosa», assegura.

Aquell noi basc, que va aterrar a Barcelona amb 22 anys i al qual li va costar bastant integrar-se -«em vaig sentir com un paria els primers mesos», confessa-, va trobar a Figueres una «meravella» d’equip amb uns companys que no només es van convertir en amics sinó que també són«família». «La ciutat és petita, i una mica avorrida, però m’ho vaig passar molt bé i vaig fer bones temporades. Vaig caure bé. Era molt gratificant per mi que la gent em saludés amb carinyo quan anava a comprar el pa, el diari o sortia pel carrer», afirma.

Des de la distància, Mentxaka és un seguidor més de la Unió. «Sento una tristesa enorme per veure el Figueres tan avall (Lliga Elit). Mai he deixat de seguir el club perquè vaig estar-hi estupendament i m’identifico amb la seva gent. Les circumstàncies l’han dut a una situació complicada... És un històric que pràcticament va desaparèixer. Em fa llàstima i una mica de mal. Veure on és el Figueres ara i on és el Girona, per exemple... Abans era tot el contrari», lamenta.

Subscriu-te per seguir llegint